Guia del vidre: què demanar i per què

El vidre float és el vidre base, el d'una finestra corrent. Trenca en fragments grans i afilats, així que no s'usa on hi hagi persones a prop ni càrregues: només en vitrines, prestatges petits o darrere d'un marc.

El vidre trempat passa per un forn a uns 650 °C i es refreda de cop. Queda unes cinc vegades més resistent que el float del mateix gruix i, si trenca, es desfà en grans petits sense arestes tallants. És el vidre de les mampares, portes, divisòries i frontals de cuina. Important: un cop trempat no es pot tallar ni foradar, per això mesurem abans de fabricar.

El vidre laminat són dues o més làmines unides per una capa de butiral (PVB) o SentryGlas. Si trenca, els trossos queden enganxats a la làmina i el pany es manté al seu lloc. Per això és obligatori en baranes, terres, marquesines i qualsevol vidre que protegeixi d'una caiguda. Es pot combinar: laminat de dos vidres trempats (8+8, 10+10) és l'habitual en baranes.

El gruix no és una qüestió de «com més, millor»: un vidre massa gruixut pesa, encareix els ferratges i no aporta res. Aquestes són les mides amb què treballem per defecte i per què.

En baranes el gruix final el fixa el càlcul: depèn de l'alçada, de la separació entre suports i de si porta passamà. Les xifres de la taula són el punt de partida habitual; el definitiu va al pressupost.

El vidre normal té un lleuger to verdós que es nota al cantell i en panys grans sobre fons blancs. L'extraclar (baix contingut en ferro) elimina aquest to: és el que recomanem en mampares walk-in, baranes vistes i qualsevol lloc on el vidre sigui protagonista.

El mat a l'àcid és un tractament en massa, no una pel·lícula: no es ratlla ni es desenganxa, i dona intimitat deixant passar la llum. Es pot aplicar a tot el full o a una franja. El fumat (gris o bronze) rebaixa la llum i combina amb aixeteria negra. El lacat és vidre trempat pintat pel revers, en qualsevol color RAL: l'acabat dels frontals de cuina.

I el serigrafiat o el vinil permeten dibuixos, logotips o franges de seguretat: obligatòries en divisòries grans perquè ningú no topi amb el vidre.

El Codi Tècnic de l'Edificació (CTE DB-SUA 1) fixa les barreres de protecció: alçada mínima de 90 cm quan el desnivell que protegeixen no supera els 6 metres i 110 cm quan el supera. Un vidre que fa de barana ha de ser laminat de seguretat i resistir l'empenta horitzontal que marca el DB-SE-AE.

El vidre trempat es fabrica segons la norma UNE-EN 12150; el laminat, segons UNE-EN 14449. Tots dos porten marcatge CE, i el seu comportament davant l'impacte es classifica amb l'assaig del pèndol de la UNE-EN 12600: la classe 1(B)1 o 1(C)1 és la que demanem per a baranes i mampares.

Les mampares de dutxa tenen la seva pròpia norma, la UNE-EN 14428, que cobreix vidre, ferratges i estanquitat. Tot això va al pressupost com a referència, perquè sàpigues què s'instal·la a casa teva.

A menys d'un quilòmetre del mar, el ferratge importa tant com el vidre. L'acer inoxidable AISI 304 és l'estàndard en interiors; en terrasses, balcons i piscines de la costa instal·lem AISI 316, amb molibdè, que aguanta el salnitre sense picadures.

Per a mampares i miralls els acabats són crom, negre mat, or raspallat i inox raspallat, en llautó massís o inoxidable. Els perfils d'alumini van lacats amb garantia de color: no s'esgrogueeixen ni s'escrostonen, cosa que passa amb l'alumini anoditzat barat al cap de pocs estius.

L'antical és un tractament hidròfob aplicat a fàbrica que tanca el porus del vidre: l'aigua rellisca en gotes en lloc d'assecar-se a sobre i deixar calç. No és etern, però ben mantingut dura anys i redueix la neteja a una passada de rasqueta. Va inclòs en totes les nostres mampares.

L'antibaf dels miralls és una pel·lícula calefactora de molt baix consum darrere el vidre, connectada al llum del bany: el mirall no s'entela mai. I en tancaments de terrassa, el doble envidrament amb capa baixa emissiva converteix el porxo en una habitació usable a l'hivern i evita l'efecte hivernacle a l'estiu.